...DES DEL MENTAL,
...REFLEXAT EN NOSTRA MENT...
...EL REAL HI VIU.
...Al decentrament de la ment,
...al centre de l'encontre,
al centre del temps,
al centre del cor humà,
al centre mateix del moviment...
és quietud, és pau, és silenci...
és força d'on brolla moviment,
del viure original del batec del Cor motor d'Ell.
...que Déu ho sab...el que ningú ho sab...
...que tota muntanya ha estat sotmesa, en Ell al Senyor...

"...Jo faré de tu un gran poble..." (Génesis 12,1-7)


...al front de batalla...
...era de nit...
...tot fosc...
...i només havia una petita llum enmig...
...una llum molt fràgil que no va desaparèixer ni es movia...
...i va entendre com la divina providència,(la mà de Déu-real)
li mostrava la “lluita” del món,
entre la petita llum divina
i les ombres de les nostres visions mentals-egoistes,
ideologies, creences dogmàtiques, lleis humanes de poder ...
Vicenç Ferrer diu que tenim dues mirades,
la de la intel·ligència i la del cor,
en una sola realitat física vital
de la nostra persona i del nostre món,
i que segons el grau de consciència personal,
(encarnació del potencial que som),
doncs fent petites coses de bé a les necessitats humanes,
coses autèntiques, pràctiques...
guiades per l’Esperit de la vida...
que li revelava...
“espera sempre un miracle …”
un gran home de fe-real,
per al nostre mil lenni.
Ara puc entendre perquè la llum de Déu és molt petiteta...
per no fer cap ombra en ningú,
per no fer ni la més mínima manipulació...


...