...QUI OBSERVA EN LLIBERTAT, HI PARTICIPA EN REALITAT... ... creativitat i espiritualitat... ( http://www.whohub.com/ramonjah )

Dades personals

La meva foto
Tot el que vull dir, és el cor que ho diu... La vida humana, la fem molt complicada... Sembla, que en el fons, tothom, cerquem el mateix: despertar en nosaltres aquell qui és real, autèntic... aquell qui som pel Qui És U, per Déu mateix... Trobar el nostre lloc, aquí, trobar la persona que som... encara que cadascú a la seva manera i segons les creences pròpies... Aquesta recerca del real, ens demanda de fer un treball interior de deixar fluir la natura original que és, i un treball mental de clarificar, asserenar, i aquietar la nostra ment, també de pacificar el nostre cor i vitalitzar el nostre cos. "Omplir" de consciència tot el nostre viure. "Buidar-se" de tot sentit de possessió... Tota aquesta disciplina de les idees, dels sentiments i de les energies, esdevé una preparació bàsica i excel·lent per respondre amb eficàcia al nostre món concret de cada dia. Personalment, sento que tota disciplina ha de ser entesa com un viure integrat, més que com una tècnica. Clar que la ment necessita d'un ordre i d'una concentració, per funcionar bé... retornar a l'estructura global essencial de si... i algun dia, per sorpresa, tota separtivitat, desapareixerà... Salut...amics.

Seguidors

dilluns, 6 d’abril de 2009






...DES DEL MENTAL,
...REFLEXAT EN NOSTRA MENT...
...EL REAL HI VIU.
...Al decentrament de la ment,
...al centre de l'encontre,
al centre del temps,
al centre del cor humà,
al centre mateix del moviment...
és quietud, és pau, és silenci...
és força d'on brolla moviment,
del viure original del batec del Cor motor d'Ell.
...que Déu ho sab...el que ningú ho sab...
...que tota muntanya ha estat sotmesa, en Ell al Senyor...

"...Jo faré de tu un gran poble..." (Génesis 12,1-7)


...al front de batalla...
...era de nit...
...tot fosc...
...i només havia una petita llum enmig...
...una llum molt fràgil que no va desaparèixer ni es movia...
...i va entendre com la divina providència,(la mà de Déu-real)
li mostrava la “lluita” del món,
entre la petita llum divina
i les ombres de les nostres visions mentals-egoistes,
ideologies, creences dogmàtiques, lleis humanes de poder ...
Vicenç Ferrer diu que tenim dues mirades,
la de la intel·ligència i la del cor,
en una sola realitat física vital
de la nostra persona i del nostre món,
i que segons el grau de consciència personal,
(encarnació del potencial que som),
doncs fent petites coses de bé a les necessitats humanes,
coses autèntiques, pràctiques...
guiades per l’Esperit de la vida...
que li revelava...
“espera sempre un miracle …”
un gran home de fe-real,
per al nostre mil lenni.
Ara puc entendre perquè la llum de Déu és molt petiteta...
per no fer cap ombra en ningú,
per no fer ni la més mínima manipulació...


...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada