...Sagrada Família de Gaudí.
..."Flicka", la força original de la pedra...de l'aigua...de la natura...del ser...
EL QUE POT MIRAR...
DES DE L'ALTRE COSTAT...
...DES DEL REAL...
TOT EL MENTAL,
ES VEU REFLEXAT...
...Hola Ramón,
Jo ara veig els temes religiosos com un parany i un caliu de sectes.
El tema espiritual el veig de portes endins com algo íntim i molt personal i de portes en fora com algo genys impositiu molt lliure i deslligat de dogmes i de convencionalismes heretats de diverses religions. Em mereixen respecte les persones que aprofundeixen en el coneixement de si mateixes amb serietat, de forma austera, callada, seriosa i perseverant però no crec en formules màgiques.
Cada cop descobreixo millor que tots els paranys, les culpes, els pecats i els miracles del cristianisme no són més que una barrera que cal franquejar.
Tot és molt més senzill i molt més a l'abast de tothom. Tot és molt més simple, més personal i més íntim. És com qui ha d'aprendre a valorar les coses més senzilles i més petites. No es tracta de reflexionar en res, ni de cercar mentalment res, és més bé un apropament vital. Els erudits en poden dir fe segons la religió de la que es tracti però es tant sols una forma de donar nom a algo que va més enllà de ser nombrat com passa en les coses més essencials de la vida. En comptes de tenir fe també es podría dir tenir vida o estar despert o haver tornat a néixer o no dir res que em sembla que en aquestes situacions es el mes escaient...
Salutacions.
Toni
...
EL QUE POT MIRAR...
DES DE L'ALTRE COSTAT...
...DES DEL REAL...
TOT EL MENTAL,
ES VEU REFLEXAT...
...Hola Ramón,
Jo ara veig els temes religiosos com un parany i un caliu de sectes.
El tema espiritual el veig de portes endins com algo íntim i molt personal i de portes en fora com algo genys impositiu molt lliure i deslligat de dogmes i de convencionalismes heretats de diverses religions. Em mereixen respecte les persones que aprofundeixen en el coneixement de si mateixes amb serietat, de forma austera, callada, seriosa i perseverant però no crec en formules màgiques.
Cada cop descobreixo millor que tots els paranys, les culpes, els pecats i els miracles del cristianisme no són més que una barrera que cal franquejar.
Tot és molt més senzill i molt més a l'abast de tothom. Tot és molt més simple, més personal i més íntim. És com qui ha d'aprendre a valorar les coses més senzilles i més petites. No es tracta de reflexionar en res, ni de cercar mentalment res, és més bé un apropament vital. Els erudits en poden dir fe segons la religió de la que es tracti però es tant sols una forma de donar nom a algo que va més enllà de ser nombrat com passa en les coses més essencials de la vida. En comptes de tenir fe també es podría dir tenir vida o estar despert o haver tornat a néixer o no dir res que em sembla que en aquestes situacions es el mes escaient...
Salutacions.
Toni
...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada