...QUI OBSERVA EN LLIBERTAT, HI PARTICIPA EN REALITAT... ... creativitat i espiritualitat... ( http://www.whohub.com/ramonjah )

Dades personals

La meva foto
Tot el que vull dir, és el cor que ho diu... La vida humana, la fem molt complicada... Sembla, que en el fons, tothom, cerquem el mateix: despertar en nosaltres aquell qui és real, autèntic... aquell qui som pel Qui És U, per Déu mateix... Trobar el nostre lloc, aquí, trobar la persona que som... encara que cadascú a la seva manera i segons les creences pròpies... Aquesta recerca del real, ens demanda de fer un treball interior de deixar fluir la natura original que és, i un treball mental de clarificar, asserenar, i aquietar la nostra ment, també de pacificar el nostre cor i vitalitzar el nostre cos. "Omplir" de consciència tot el nostre viure. "Buidar-se" de tot sentit de possessió... Tota aquesta disciplina de les idees, dels sentiments i de les energies, esdevé una preparació bàsica i excel·lent per respondre amb eficàcia al nostre món concret de cada dia. Personalment, sento que tota disciplina ha de ser entesa com un viure integrat, més que com una tècnica. Clar que la ment necessita d'un ordre i d'una concentració, per funcionar bé... retornar a l'estructura global essencial de si... i algun dia, per sorpresa, tota separtivitat, desapareixerà... Salut...amics.

Seguidors

dilluns, 6 d’abril de 2009




...Sagrada Família de Gaudí.


..."Flicka", la força original de la pedra...de l'aigua...de la natura...del ser...





EL QUE POT MIRAR...
DES DE L'ALTRE COSTAT...
...DES DEL REAL...
TOT EL MENTAL,
ES VEU REFLEXAT...

...Hola Ramón,
Jo ara veig els temes religiosos com un parany i un caliu de sectes.
El tema espiritual el veig de portes endins com algo íntim i molt personal i de portes en fora com algo genys impositiu molt lliure i deslligat de dogmes i de convencionalismes heretats de diverses religions. Em mereixen respecte les persones que aprofundeixen en el coneixement de si mateixes amb serietat, de forma austera, callada, seriosa i perseverant però no crec en formules màgiques.
Cada cop descobreixo millor que tots els paranys, les culpes, els pecats i els miracles del cristianisme no són més que una barrera que cal franquejar.
Tot és molt més senzill i molt més a l'abast de tothom. Tot és molt més simple, més personal i més íntim. És com qui ha d'aprendre a valorar les coses més senzilles i més petites. No es tracta de reflexionar en res, ni de cercar mentalment res, és més bé un apropament vital. Els erudits en poden dir fe segons la religió de la que es tracti però es tant sols una forma de donar nom a algo que va més enllà de ser nombrat com passa en les coses més essencials de la vida. En comptes de tenir fe també es podría dir tenir vida o estar despert o haver tornat a néixer o no dir res que em sembla que en aquestes situacions es el mes escaient...
Salutacions.
Toni


...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada